Actualment, tots els processos que integren l’enquadernació estan mecanitzats ( enquadernació mecànica ) i, en molts casos, gairebé totalment automatitzats. La primera de les operacions que hom duu a terme amb els fulls ja impresos consisteix a plegar-los a la mida desitjada en quaderns de 4, 6, 8, 12, 16 o 32 pàgines. En l'alçada, hom procedeix a agrupar per ordre els diferents quaderns que formen un volum per mitjà de les signatures ( signatura). Posteriorment, els fulls es cusen i hom fixa les guardes ( guarda) a les pàgines primera i darrera. El bloc així obtingut es talla pels tres costats lliures. Seguidament, hom li aplica les tapes tot fixant dues de les quatre guardes a llur cara interna. Un cop acabat, el llibre és premsat per tal d’eliminar bosses d’aire i donar-li consistència. En l' enquadernació manual , reservada a edicions artístiques i de bibliòfil, cadascun dels plecs de paper és cosit amb una o dues bastes de fil de cànem, les quals hom relliga juntament amb les dels altres plecs successivament sobreposats amb d’altres fils col·locats perpendicularment, quan hom vol formar un llom llis; altrament, hom empra cordill com a succedani de l’antic nervi de bou, el gruix del qual permet de fer rellevants els nervis que ornen els lloms de les enquadernacions, com era usual tradicionalment. És bàsic en l’ofici l’aplicació dels fulls anterior i posterior de guarda, la col·locació de la capçada a cada extrem del llom i, finalment, l’encolada de les cobertes, operacions que requereixen des d’un principi nombroses atencions. Les guardes poden ésser de seda, de paper Japó, de fil llis o pintades amb aigües. Hom pot fer el cobriment de les tapes en pergamí, en paper o en tela, sigui a l’holandesa (mixt de paper i tela en el llom i en els angles) o bé, simplement, folrant les tapes de pell assaonada de vedell. Aquest cobriment és bàsic per a l’ornament, mitjançant pirogravat, gofrats repussats (obrats amb ferros propis per als filets arquejats i amb rodes per a desenrotllar els filets rectes), etc; d’una manera especial hom empra el daurat, especialització remarcable d’aquesta art. El llavorat de la pell es manifesta variadament en el mosaic de pells de color i gra distint, en els aplicats de nacre i en les incrustacions de pedres i de metalls; hom pot fer apta la policromia a l’oli i a l’aquarel·la damunt el pergamí. Als Països Catalans el relligat ha tingut manifestacions significades per les empremtes d’oripell descrites en els inventaris dels comtes, reis i reines, i el seu caràcter mudèjar i renaixentista gaudeix de trets originals en relació amb els relligats de la resta de la península Ibèrica i de l’estranger. Miquel i Planas, a “Bibliofília”, estudià els ferros i les composicions decoratives de l’enquadernació catalana i castellana dels s. XVI i XVII. Els períodes que succeïren el Renaixement donaren a l’enquadernació una categoria superior, com és palès en el Llibre d’insaculacions , amb aplicacions d’argent, obrades per Bonaventura Forneguera (1689). Al s. XIX la industrialització i l’avenç de l’art de l’enquadernació es manifestaren a l’Exposició de Barcelona (1888), i la casa Domènech donà una empenta que estengué la producció del relligat en sèrie per tota la península Ibèrica. La col·lecció “Arte y Letras”, que edità la casa Daniel Cortezo, les edicions de luxe de les cases Bastinos i Montaner i Simon, i altres empreses editorials concurrents a les exposicions universals de París foren molt estimades pel que fa a la relligadura d’art. Els exemples de l’obra de Miquel Cornadó, adscrit a l’empresa Domènech, són testimoni de la transcendència i el bon gust del darrer quart del s. XIX.
f
Disseny i arts gràfiques
Capítol dels Drets dels draps de Catalunya , manuscrit del s XV, amb enquadernació catalana de l’època, d’estil mudèjar
© Fototeca.cat
Conjunt d’operacions necessàries per a unir les pàgines d’un llibre i protegir-les amb l’aplicació d’unes tapes.