Enric Balaguer i Pascual

(Castell de Guadalest, Marina Baixa, 1959)

Assagista i historiador de la literatura.

És catedràtic de filologia i literatura catalana contemporània de la Universitat d’Alacant, on, des del 1984, exerceix la tasca docent i investigadora. Ha publicat diversos estudis literaris, com Dinou poetes dels seixanta (1987), i també sobre l’obra d’autors com Joan Fuster, Mercè Rodoreda o Quim Monzó.

És autor dels assaigs Paper reciclat (1995), Poesia, alquímia i follia. Aproximació a l’obra poètica de Josep Palau i Fabre (1995), primer llibre de conjunt sobre l’obra del poeta, Ressonàncies orientals (1999), Contra la modernitat i altres quimeres (2002), Fulls de ruta (2002), Els colors i les paraules (2007), Prosa i creació literària en Joan Fuster (2015), Constel·lacions postmodernes (2015) i El desert i altres palpitacions del nou segle (2016). La seva reflexió sobre la societat contemporània és recull a La totalitat impossible (sobre la fragmentació en la vida actual) (2006, premi d’assaig de la Generalitat Valenciana 2005) i Literatura i imaginari nacional (2007, premi d’assaig breu Joan Santamaria).

La seva trajectòria assagística ha estat reconeguda amb la concessió de diferents premis literaris. És col·laborador habitual de revistes i diaris com Canelobre, L’Aiguadolç i Información.