Enric Bou i Maqueda

(Barcelona, 3 de març de 1954)

Crític literari i historiador de la literatura catalana.

Estudià Filosofia i Lletres i es doctorà en filologia catalana amb una tesi sobre Guerau de Liost, poeta que ha estudiat a La poesia de Guerau de Liost: natura, amor, humor (1985), i ha fet l’edició comentada de Somnis, de Guerau de Liost (1993). Actualment és professor universitari i ha exercit la docència a universitats dels EUA.

Ha col·laborat en la Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas, ha dirigit el Nou diccionari de la literatura catalana (2000), i ha publicat, entre altres, els assaigs i estudis literaris següents: Josep Carner, llengua i literatura (amb altres autors) (1985), Poesia i sistema. La revolució simbolista a Catalunya (1989); Papers privats. Assaig sobre les formes literàries autobiogràfiques (1993), amb el qual va guanyar el premi Josep Vallverdú d’assaig 1992; La llum que ve del nord: Joan Maragall i la cultura alemanya (1997), Antologia poètica (1999) de Pere Gimferrer, Pintura en el aire, arte y literatura en la modernidad hispánica (2001) i Daliccionario. Objetos, mitos y símbolos de Salvador Dalí (2004).

Ha editat, també, la correspondència de Pedro Salinas: Cartas de viaje, 1912-1951 (1996) i Cartas a Katherine Whitmore (1932-1947) (2002). També és autor, amb Joaquim Molas, de La crisi de la paraula. La Poesia Visual: un discurs poètic alternatiu (2003), un estudi i presentació de la poesia experimental al llarg de la història.