De família noble, fou canonge i sagristà de Vic. A les corts del 1626 tingué, com a representant del capítol, i ajudat per Pau Claris, que ho era del capítol d’Urgell, una actuació destacada en l’oposició del braç eclesiàstic a accedir a la demanda del donatiu reial, acció que, secundada pels altres braços, originà el fracàs de les corts. Novament, el 1634 fou un dels caps de la resistència —que arribà a ésser armada a Vic i a l’Urgell— dels capítols a pagar el delme exigit pels agents reials, i aconseguí del papa l’ajornament d’aquest pagament. El 1640 fou un dels col·laboradors de la Generalitat en la mobilització militar del Principat contra les tropes castellanes. Emparentat amb el regent de l’audiència Josep Fontanella, era, com aquest, considerat poc addicte a França pel bisbe Pèire de Marca (1649).