Enric d’Aragó

(Castella, aprox. 1400 — Calataiud, 1445)

Infant d’Aragó, tercer fill de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’Elionor d’Alburquerque.

Mestre de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa (1409) i comte d’Alburquerque, Joan II de Castella el creà duc de Villena (1420), i el seu germà Alfons el Magnànim li donà (1436) el comtat d’Empúries, Sogorb, la Vall d’Uixó i la Serra d’Eslida, i el 1438, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona. El 1420, després d’apoderar-se per la força del jove rei Joan II de Castella a Tordesillas, prengué el govern efectiu de Castella i es casà amb Caterina, germana del rei. Aquest, però, aconseguí de fugir amb l’ajuda del seu privat Álvaro de Luna. El 1422, Enric, acusat de complicitat amb el rei de Granada, fou empresonat. Alliberat (1426), s’alià amb el seu germà Joan (futur Joan II de Catalunya-Aragó) i aconseguí l’enderrocament, momentani, d’Álvaro de Luna (1428). Lluità contra Castella en la guerra amb la corona catalanoaragonesa, per la qual cosa els seus béns castellans i l’administració del mestrat li foren confiscats (1430). Al servei aleshores d’Alfons el Magnànim, lluità contra Gènova i fou fet presoner a Ponça (1425). De nou alliberat, retornà a Castella, on lluità amb el seu germà Joan contra Álvaro de Luna, que hagué de fugir (1441), i el rei restà de fet presoner dels infants d’Aragó. Vidu, es casà el 1444 amb Beatriz Pimentel i Enríquez, germana del comte de Benavente. Morí a conseqüència de les ferides rebudes a Olmedo (1445), on fou derrotat pel partit d’Álvaro de Luna i el rei, que reprengueren el poder. Deixà la seva immensa fortuna al seu fill pòstum, Enric, anomenat per això Infant Fortuna. Fou enterrat a Poblet. Amant de les lletres, fastuós i inquiet, fou immortalitzat per Jorge Manrique en les seves coplas.