Enric d’España i de Taverner

(Palma, Mallorca, 1801 — ?, ?)

Militar, quart marquès d’Espanha (1838) i primer baró de Ramefòrt.

El 1811 ingressà a l’exèrcit i lluità contra la invasió francesa. El 1823 participà en el setge absolutista de Tarragona, i el 1827 lluità amb el seu oncle, el comte d’Espanya, contra els malcontents de Catalunya. Lluità a Portugal a favor dels miguelistes (1833), però reconegué Isabel II com a reina d’Espanya i lluità contra els carlins. El 1850 fou ascendit a mariscal de camp. El 1850 fou capità general interí de Puerto Rico, i el 1854 era governador de Santiago de Cuba.