Enric Dordal i Frias

(Barcelona, 7 d’abril de 1919 — Barcelona, 26 d’abril de 2009)

Enric Dordal i Frias

© Escola Pia

Religiós escolapi, liturgista.

Biografia

Anà a l’Escola Pia Calassanci de Barcelona i entrà en aquest orde després d’haver començat el noviciat a Moià el 29 de juliol de 1934. Hi professà l’11 d’agost de 1935. Tot seguit cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe, però el 1936 fou cridat a l’exèrcit amb motiu de la Guerra Civil. Com a religiós residí sempre a Pamplona, on participà activament en la redacció de la revista Vida litúrgica, redactada entre tots els religiosos que es trobaven en les mateixes condicions. Acabà els estudis a Iratxe i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 13 de setembre de 1942.

Des d’aquesta data residí a Sabadell, excepte els curs 1955-56, durant el qual visqué al col·legi Calassanci de Barcelona, i el de 1945-46, que fou cridat al servei militar com a capellà castrense per atendre la tropa que s’enfrontava als maquis: residí a Berga i col·laborà amb les parròquies dels pobles veïns per restaurar els temples segons criteris litúrgics més actualitzats. Fins a la jubilació es dedicà a l’escola, però pensant sempre en la litúrgia, el culte i el cant gregorià.

De jove passà els estius a França per a aprendre el francès i obtenir el títol que li permetés exercir a Espanya. Aprofità aquestes estades per anar a monestir de Solesmes, on pouà l’espiritualitat litúrgica d’aquest monestir i on celebrà els seixanta anys de sacerdot.

Tingué cura de l’església de Sant Agustí dels escolapis. Per a dignificar el culte, organitzà amb els alumnes escolans d’altar o escolanies. Féu costat sempre al pare Josep Vidal Bachs amb els Pueri Cantores.

A Sabadell era conegut i estimat pel seu caràcter afable, servicial i generós. De manera especial treballà, sense deixar l’església de Sant Agustí, a les parròquies de Sant Salvador i de ca n'Oriac de la ciutat.

Col·laborà amb diverses institucions de la ciutat: Acadèmia Catòlica, Agrupament Escolta, Oblats de Montserrat, Adoració Nocturna, Consells pastorals, Schola Cantorum; amb les parròquies i, amb especial devoció, amb el santuari de la Mare de Déu de la Salut. Peregrinà sempre que pogué a Montserrat. 

Publicà nombrosos articles, generalment sobre la litúrgia, el cant gregorià i la dignificació del culte, en les revistes Vida litúrgica (de Pamplona), Joventut Cultura Cristiana (de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell), Alba (de la parròquia de la Puríssima de Sabadell), Catalaunia (Escola Pia de Catalunya), Diario de Barcelona, El Correo Catalàn, Incunable (de Salamanca), Via Vitae, Rura (portaveu d’Acció Catòlica), Diari de Sabadell, Alternativa, Autora mística, Revista litúrgica, Senda (de l’Escola Pia de Sabadell), Serra d’Or, La Tosca (de Moià). A més, es dedicà a la correcció d’originals catalans perquè aquesta llengua es publiqués amb la màxima dignitat i precisió.

Era fill il·lustre de la ciutat de Sabadell, i la Jove Cambra de Sabadell el nomenà sabadellenc de l’any el 12 de febrer de 1999.

Obres  

  • Coffy, Robert (1982). Feu això, que és el meu memorial. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. “El gra de blat”, 39. [Traducció  i pròleg d’Enric Dordal.]
  • Gozier, André (1990). La porta del cel. Fer viure amb intel·ligència la Litúrgia a la llum de Dom Odó Casel.  Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. “Saurí”, 97. [Traducció del francès d’Enric Dordal.]

Bibliografia 

Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona maig-juny 2009), núm. 456, pàg. 19-21.

"Consueta”. Ephemerides Calasanctianae (Roma juny 2010), núm. 6, pàg. 819-822.