Féu de l’exercici quotidià de la poesia, des de Telaranha (1949) fins a Finimond (1966), una ocasió de fulguracions verbals i un humanisme. Participà en l’aventura de l’occitanisme polític i poètic. Els darrers anys de la seva vida el seu lirisme es feia menys al·lucinat i més col·lectiu. El 1968 publicà la primera història total d’Occitània.