Es formà a Llotja (Barcelona). Començà a pintar al costat de Joaquim Vayreda, a Olot, on formà part de la famosa escola pictòrica. Exposà a Barcelona des del 1885, així com a Madrid, Berlín, Düsseldorf, París, Londres, Venècia i Buenos Aires. El 1915 obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid per un Paisatge. Amb Modest Urgell i Lluís Graner fundà la Societat Artística i Literària de Catalunya. Influït per l’escola de Barbizon, hom destaca els seus paisatges ombrívols o crepusculars, però mai decadentistes, que amb el temps s’acostaven a un impressionisme contingut. Recollí, en el breu volum El que he vist a can Parés (1934), anècdotes i testimoniatges relatius a l’art i als artistes de la seva època.