Era fill del també actor Manuel Giménez i Iroz (Barcelona 1840 — 1925). Fou primerament escultor, però des del 1894 treballà en teatre català, on assolí una gran anomenada com a intèrpret de traduccions catalanes de clàssics, com la d' Espectres , d’Ibsen (1896), la de J. Maragall de la Ifigènia a Tàurida de Goethe (1898), d’obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Molière, Goldoni, G. Hauptmann, Bjørnson, Gor'kij, etc. Actuà als teatres barcelonins Novetats (1894-97, 1900-01 i 1935), Romea (1899, 1909 i 1918-23), Principal, Orfeó Gracienc, etc.