Enric Guiter

(Ceret, Vallespir, 14 de juny de 1909 — Ceret, Vallespir, 15 d’abril de 1994)

Escriptor, lingüista i científic.

Fill d’una família catòlica tradicionalista i reialista, s’interessà molt aviat per la llengua catalana i l’acció catalanista. Estudià física a París i es doctorà a Montpeller en física (1939) i en lletres (1943), amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du “Llibre d’Ave Maria”. És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi, i deixà un centenar de treballs publicats essencialment en el Bulletin de la Société Chimique de France. Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà, i a les facultats de ciències i lletres de Montpeller, en aquesta darrera fou titular de la càtedra de lingüística romànica (1964-78), lloc estratègic d’on provà d’orientar el desenvolupament dels estudis catalans a l’Estat francès. 

Participà en els moviments i institucions més característics de la Catalunya del Nord, com Nostra Terra (en fou un dels fundadors el 1936), Germanor (on contribuí com a docent), el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans (GREC) (membre des del 1960) i el 1967 fundà l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans (IREC) i la Revista Catalana.

Com a lingüista, deixà una obra extensíssima; en el camp de la romanística, es dedicà sobretot a la toponímia i a la dialectologia. Cal destacar, en l’Atles lingüístic dels Pirineus Orientals, ALPO (1966) que dirigí i publicà, les aportacions metodològiques a la geolingüística i els treballs sobre les relacions entre fronteres dialectals i fronteres històriques. En el camp de la lingüística general, s’interessà per la classificació i la genètica de les llengües a partir de la problemàtica de la llengua basca. En els últims anys de la seva vida foren notables les seves aportacions a la glotocronologia, entre les quals cal esmentar “Origines européennes et glottochronologie”, Quantitative Linguistics (1983), discutit en el mateix volum. També és autor de Proverbes et dictons catalans (1969). Estudià la literatura en llengua catalana de la Catalunya del Nord (“La literatura rossellonesa moderna”, Revista Catalana, 1969-73).

Com a escriptor, és autor dels reculls de poemes Cançó de juny (1951), De porpra i d’or (1957) i Tardorenques i altres poemes (1969) —un volum que aplega tota la seva producció en vers—, i de les narracions Contes a Pipiu (1960). Escriví, també, les comèdies Caí, En la mateixa carn i La culpa irredimible, que el 1952 aplegà sota el títol Teló de boca.

Fou majoral del felibritge. La seva extensa biblioteca lingüística es conserva a la biblioteca de la Universitat de Perpinyà. La bibliografia de l’autor, recopilada per ell mateix, consta de més de mil referències, i fou publicada per la SASL l’any 1994.

Bibliografia

  • Costa i Costa, J.J.: “Quaranta anys d’estudis lingüístics o aproximació a uns aspectes de l’obra del professor Enric Guiter”, Revista Catalana, 40, 1978, p. 9-23.