Duc de Baviera (995) i rei de Germània i d’Itàlia (1002), succeí l’emperador Otó III. Estigué en conflicte amb Boleslau I de Polònia fins que, pel tractat de Bautzen (1018), aquest aconseguí de mantenir la seva independència i féu retrocedir la frontera germànica fins a l’Elba. Impulsà la reforma monàstica i mantingué la preeminència de l’estat sobre l’Església. Fou el darrer emperador de la dinastia de Saxònia. Fou canonitzat el 1146. La seva festa es celebra el 13 de juliol.