Enric Larreula i Vidal

(Barcelona, 2 de desembre de 1941)

Escriptor i professor.

Després de treballar en una fàbrica i obtenir un mestratge industrial, es dedicà professionalment al dibuix per a l’Editorial Bruguera. Posteriorment, abandonà el dibuix i es dedicà a altres tasques editorials. Els anys seixanta feu una breu incursió en el món de la cançó. Professor de català durant el franquisme, el 1983 es llicencià en filologia catalana. Durant més de vint anys fou professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i és coautor d’una seixantena de llibres de text.

A partir del 1981, començà a publicar la seva obra, sobretot per a infants i joves. En aquest gènere destaca Marduix (1983, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil 1984), Contes per a un món millor (1991, premi Lola Anglada), Els arbres passaven ran de finestra (1995, premi Gran Angular 1994) i les sèries de La Bruixa Avorrida (1986-91, de la qual se n’emeté una versió televisiva d’animació els anys 1999-2000) i Ala de Corb (1990-2014). Diversos dels seus títols en aquest gènere han estat traduïts al castellà, al gallec, el basc, l’alemany i el francès, entre altres llengües. 

Guanyador del premi Recull-Francesc Puig i Llensa de narració 1969 per El petó, la seva obra per a adults comprèn els reculls de narracions Darrere nostre, un riu de flors trencades (1982), T’han enganyat, Immaculada (1989), La propina (1990) i La dutxa (2000), ambdues guanyadores del premi Pere Quart d’humor i sàtira, Bon dia (2003), La transformació (2006), El Sensenom (2007), Lladres d’infanteses (2016) i La vida promesa (2020).

També és autor de poemaris (Bestiesari, 1996; Animalari, 2007), d’assaig (Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà, premi Xarxa 1983; Dolor de llengua, 2002; La llengua dibuixada, 2017) i de teatre (Home feliçPerò jo sóc un ós, T’han enganyat i Els monstres monstruosos, representades, respectivament, el 1971, el 1989, el 1997 i el 2010).

Ha rebut també els premis Baldiri Reixac a la trajectòria en pedagogia (1979) i el Premi d’Honor Jaume I a la trajectòria (2002). L’any 2018 fou guardonat amb el Premi Nacional Joan Coromines, i el 2021 amb la Creu de Sant Jordi.