Enric Masó i Vàzquez

(Barcelona, 1924 — Barcelona, 17 de novembre de 2009)

Empresari i polític.

Enginyer industrial, després de llicenciar-se anà als Estats Units (1955-58), on fou professor a la Universitat de Nova York. Membre fundador i vicepresident del Banc Industrial de Catalunya, fou president i conseller de nombroses empreses i associacions internacionals: Infraestructures, SA., Kolster Ibérica, Emerson Electrónica, Cecsa, Bedaux Española, CASA (1971), Associació Aeronàutica d’Europa, Túneles del Tibidabo SA, etc. Fou alcalde de Barcelona del 1973 al 1975, succeint Josep Maria de Porcioles, i durant el seu mandat es creà l’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona (1974). El seu perfil de tecnòcrata, amb pocs lligams amb el règim franquista, fou determinant en el seu nomenament, així com la vinculació als projectes de construcció de túnels a la ciutat, molt contestats pel moviment veïnal. La seva impopularitat arribà al màxim, però, quan el plenari presidit per ell rebutjà una proposta de subvencions de l’ajuntament a cursos de català, i que comportà la seva dimissió uns mesos després. Fou succeït per Joaquim Viola i Sauret i després retornà a l’activitat empresarial.