Descendent de la coneguda família d’argenters i artistes Masriera, germà de l’escriptor Artur Masriera i Colomer. Es formà musicalment amb els mestres Carles Vidiella, amb qui estudià piano, Francesc Alió i Anselm Barba. Molt jove, als 15 anys, publicà la seva primera obra per a piano Dansa ideal. Promotor de la música, fundà l’Associació Musical Catalanista al Foment de la Producció Nacional i posteriorment l’Associació Musical de Barcelona (1888), de la qual fou el primer president, per a la difusió de la música simfònica en una Barcelona mancada llavors de temporades de concerts simfònics estables, llevat dels cicles de quaresma.
Del 1880 al 1888 feu diversos concerts, entre els quals un en honor de la Infanta Isabel, al Teatre Líric. Més tard, residí a París, on amplià i continuà els estudis de música.
Compongué obres de tipus religiós, peces per a cant i piano, obres de saló i un drama líric, i dins de la seva obra, cal remarcar la composició de diverses misses, entre les quals una per a les bodes d’or del papa Lleó XIII. Exercí també la crítica musical, i és autor d’uns Ensayos para la crítica musical (1889).
Escriví també obres per a teatre; amb els anys la seva música fou molt coneguda i valorada. Des del 1907 residí a l’Havana (Cuba), on dirigí el conservatori El Vedado i es dedicà a l’ensenyament de la música durant molts anys.
Bibliografia
- Masriera i Colomer, Enric: Ensayos para la crítica musical, Estampa de la Revista de Sabadell, Barcelona 1889