Vida i obra
Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica (fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià). Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló (1931), col·laborà en El Camí, País Valencià i diversos periòdics del Principat. En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França.
President de la secció de literatura de Lo Rat-Penat, fou autor dels reculls poètics I el cel és blau (1933), Bestioles (1952) i Cançons d’ahir i de demà (1964); d’opuscles de divulgació històrica —Calendari faller (1849-1900) (1953), Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960), Els valencians pintats per ells mateixos (1962), Josep Bernat i Baldoví (1965), L’Arxiu del Regne de València (1966), Carlos Sarthou Carreres (1974), Las fallas de Valencia (1849-1977) (1978) i Jaume I 1276-1876, VIè Centenari del seu traspàs (1981), etc.—; i de les beceroles Llegir i escriure (1971). El 1991 fou guardonat amb el premi de les Lletres Valencianes.
Bibliografia
- Cortés Carreres, S. (1995): València sota el règim franquista (1939-1951). Barcelona / València, PAM / Institut de Filologia Valenciana, p. 203-206.
- Garcia Grau, M. (1994): “Enric Soler i Godes: la constància i el mestratge”, dins Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica (nord del País Valencià, 1933-1966). Barcelona, PAM, p. 87-128.
- Meseguer, Ll. (2001): “Les obres i l’estil d’Enric Soler i Godes” (Pròleg), dins Soler i Godes, Enric: L’escola i la cultura. Antologia de textos. Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, p. 19-48.
- Pitarch, V. (2004): “En el centenari d’Enric Soler i Godes”. Sd’O, 531, p. 25-26.