Fill d’Ernesto Guerra da Cal, es llicencià al Bard College de Nova York (1969) i, des del 1972, resideix a Catalunya. Doctor per les universitats de Columbia (1970), amb la tesi Estat Català: The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism (1919-1933), i Autònoma de Barcelona (1983), amb la tesi El nacionalisme radical català i la resistència a la Dictadura de Primo de Rivera, 1923-1931, de la qual és catedràtic des del 1995.
Especialitzat en l’estudi del nacionalisme radical català i ha publicat, entre altres obres, La Catalunya populista (1931-1939) (1982), Francesc Macià. Una vida en imatges (1984), una antologia de texts de Daniel Cardona (1984), La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría (1941-1991) (1997), amb F.Veiga i Á.Duarte, ERC. 70 anys d’història (1931-2000) (2001), Llegar a capital: rango urbano, rivalidades interurbanas y la imaginación nacionalista en la España del siglo XX (2002), El Imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España (2003), Breve historia del separatismo catalán (2018) i El Fascio de las Ramblas, Los orígenes catalanes del fascismo español (2023).
És autor de nombrosos articles en L’Avenç, revista de la qual fou codirector (1993-98), Recerques, etc. Ha dirigit les obres La joventud a Catalunya al segle XX (1987), Història Universal Planeta (1991-94), juntament amb J. Fontana, i amb Arnau González Vilalta i d’altres autors Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la Revolución (2012), 6 d’Octubre: la desfeta de la revolució catalanista de 1934 (2014), «Tumulto»: Meditacions sobre l’octubre català (2017), El catalanisme davant del feixisme, 1919-2018 (2018), L’aparença d’un poder propi. La mancomunitat de Catalunya i el catalanisme (2019), Patrias diversas, ¿misma lucha? Alianzas transnacionalistas en el mundo de entreguerras (1912-1939) (2020) i El Mediterrani Català (1931-1939), un inèdit contemporani (2022).