Enric Ucelay Da Cal

(Nova York, 1948)

Historiador.

Fill d’Ernesto Guerra da Cal, es llicencià al Bard College de Nova York (1969) i, des del 1972, resideix a Catalunya. Doctor per les universitats de Columbia i Autònoma de Barcelona, de la qual és catedràtic, s’ha especialitzat en l’estudi del nacionalisme radical català i ha publicat, entre altres obres, La Catalunya populista (1931-1939) (1982), Francesc Macià. Una vida en imatges (1984), una antologia de texts de Daniel Cardona (1984), La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría (1941-1991) (1997), amb F.Veiga i Á.Duarte, ERC. 70 anys d’història (1931-2000) (2001), Llegar a capital: rango urbano, rivalidades interurbanas y la imaginación nacionalista en la España del siglo XX (2002) i El Imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España (2003), a més de nombrosos articles en L’Avenç, revista de la qual fou codirector (1993-98), Recerques, etc. Ha dirigit les obres La joventud a Catalunya al segle XX (1987) i, juntament amb J.Fontana, Història Universal Planeta (1991-94).