Després de la mort del seu avi Carles X (1836) i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema (1844), fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III (1870). Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia..
Enric V. de França
© Fototeca.cat
Duc de Bordeus i comte de Chambord, fill pòstum de Carles Ferran, duc de Berry.