Vida i obra
Feu cursos de comerç i es dedicà a oficis diversos i, simultàniament, estudià llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidàctica. Col·laborà des de molt jove a la premsa del País Valencià d’abans de la guerra civil (El Luchador i, en català, a El Tio Cuc, El Camí, El País Valencià, publicacions en les quals impulsà l’adopció de l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans) i de després (Jornada, Levante, Esclat i altres).
Com a gramàtic, fou el principal difusor, a través d’una sèrie de manuals, de l’ortografia fabriana al País Valencià durant el franquisme, amb algunes adaptacions a la modalitat valenciana: Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (1973), Curs mitjà de gramàtica catalana (1977), La flexió verbal (1983), Temes de correcció lingüística (1984), Vocabulari fonamental (1988) i Vocabulari escolar de la llengua (1989). Com a lexicògraf participà en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear.
Fou important també la seva labor com a recopilador de rondalles, que publicà en la col·lecció de vuit volums de Rondalles valencianes (1984-88), a més d’altres reculls anteriors com els dos volums de Meravelles i picardies, 1964 i 1970).
En el vessant més pròpiament literari, és autor d’una obra narrativa arrelada clarament a la seva comarca, que comprèn els reculls de relats Narracions de la Foia de Castalla (1952), Narracions intranscendents (1982), Narracions perennes (1988) i Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles (1996) i, especialment, les novel·les L’ambició d’Aleix (1960), La idea de l’emigrant (1982) i la trilogia del Cicle de Cassana: Sense la terra promesa (1980), Temps de Batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991).
L’edició de la seva obra completa la inicià l’editorial Gorg (dos volums, 1975 i 1976), la continuà l’editor F. Torres (tercer volum, 1982) i, finalment, Tàndem edicions en reprengué la publicació amb els tres volums complets del cicle de Cassana. El 1995 es publicà Converses amb un senyor escriptor, biografia en forma d’entrevista.
Rebé, entre d’altres, el Premi Manuel Sanchis Guarner (1983), el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi (1993). Fou nomenat doctor honoris causa per les universitats valencianes (València, 1993; Jaume I, Politècnica i Alacant, 1999) i la Universitat de les Illes Balears (1998).
Bibliografia
- Diversos autors (1996): Actes del Simposi Enric Valor. Alacant, Diputació d’Alacant.
- Diversos autors (1997): “Dossier: 86 anys”. Canelobre, 37/38.
- Diversos autors (1985): “Dossier Enric Valor”. L’Aiguadolç, 1.
- Escrivà, V. (1986): “La circulació del saber en la narrativa d’E. Valor”, dins Diversos autors: Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figuras. Vol. I. Barcelona, PAM, p. 395-407.
- Escrivà, V. (1991): “Enric Valor, un narrador perenne”, dins Valor, E.: Sense la terra promesa. Obra literària completa. València, Tàndem, vol. I, p. 9-29.
- Iborra, J. (1995): Confluències. Una mirada sobre la literatura catalana actual. València, Institució Alfons el Magnànim, p. 61-67.
- Lluch, G. (1988): De princeses i herois. València, Generalitat Valenciana.
- Oliag, N. (1976): “Transcripció, intervenció, transformació”, dins Valor, E.: Obra literària completa, II. València, Gorg, p. 9-21.
- Salvador i Liern, V. (1999): Salvador, V. i Lawick, H. Van, (ed.): Valoriana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor. Castelló de la Plana, Universitat Jaume I.
- Serrano, R. (1995): Converses amb un senyor escriptor. València, Tàndem.
- Simbor, V. i Carbó, F. (1993): Literatura actual al País Valencià (1973-1992). València / Barcelona, IIFV / PAM, p. 169-173.