Estudià a Pavia i el 1821 ingressà en un grup carbonari. En contacte amb revolucionaris de Ginebra i de París, intentà d’induir el duc Francesc IV de Mòdena a apoderar-se del Piemont. Una conspiració avortada el féu fugir a París (1831) —on publicà L’Italie sous la domination autrichienne (1832)—, i hi féu amistat amb Espoz y Mina. Passà a Barcelona, on creà una indústria d’espelmes esteàriques i s’esforçà a ajudar els liberals contra els carlins amb operacions financeres, no sempre reeixides. El 1838 publicà Apuntes y revelaciones sobre el actual empréstito, i el 1841 projectà la creació d’una companyia a les Filipines que, segons ell, liquidaria el deute públic (Deuda española y medios de estinguirla, 1841). Féu amistat amb Espartero —que li cedí el convent de caputxins de Sarrià (1842) per a establir-hi una indústria química— i amb l’infant Francesc de Paula de Borbó, del qual intentà d’obtenir ajut per al seu projecte d’establir la navegació a vapor per tot el curs de l’Ebre i d’unir Saragossa i Barcelona amb un servei regular, projecte que no prosperà. Posà en contacte el Crèdit Mobiliari Barcelonès amb una companyia de París per a introduir obrers xinesos a Cuba (1858).