Col·laborà en diaris i revistes literàries de Madrid (La Lectura, La Pluma). La seva obra crítica estudia les arts plàstiques i la literatura. Traduí Montaigne, Francis Jammes, Verlaine, etc. La seva poesia, sempre mediocre, es mantingué dins el Modernisme fins el 1928, que Epigramas Americanos obre una segona època, fortament influïda per l’obra de Whitman. Traduí poetes catalans, i tingué una gran amistat amb López-Picó i J. Carner, el qual, en morir ell, li dedicà un poema.