Autor de novel·les (Amor se escribe sin hache, 1929; Pero...¿Hubo alguna vez once mil vírgenes?, 1931; La tournée de Dios, 1932), destacà especialment en la dramatúrgia, gènere en el qual és considerat precursor del teatre de l’absurd: Angelina o el honor de un brigadier (1932), Los ladrones somos gente honrada (1941), Eloísa está debajo de un almendro (1943), etc. Les seves obres, impregnades d’un gran sentit humorístic, el feren molt popular.