S’autoexilià a París, l’any 1968, on sobrevisqué amb treballs diferents i col·laboracions periodístiques. La seva literatura és una barreja fragmentària d’assaig, narrativa i periodisme que dilueix els límits de la ficció i la realitat.
Es donà a conèixer amb La asesina ilustrada (1977) i Impostura (1984), i entre les seves obres més importants es compten Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Suicidios ejemplares (1991), El viaje vertical (1999, premi Rómulo Gallegos 2001), Bartleby y compañía (2000, premi Ciutat de Barcelona), El mal de Montano (2002, premi 2003 de la Crítica i premi Médicis a la millor novel·la estrangera editada a França del 2003), París no se acaba nunca (2003), Doctor Pasavento (2005), Exploradores del abismo (2007), Dietario voluble (2008), Dublinesca (2010, premis Jean Carrière i Bottari Lattes Grinzane 2011), Perder teorías (2010) i Kassel no invita a la lògica (2014), Mac y su contratiempo (2017), Esta bruma insensata (2019), Montevideo (2022), Canon de cámara oscura (2025) i Exploradores del abismo + Una novela oblicua (2025).
Bé que sovint en la seva obra les fronteres entre narrativa i assaig resulten difuses, hom pot classificar en aquest gènere El viajero más lento (1992), Desde la ciudad nerviosa (2000), Aunque no entendamos nada (2003), El viento ligero en Parma (2004), Y Pasavento ya no estaba (2008), Una vida absolutamente maravillosa (2011), Aire de Dylan (2013) i Marienbad électrique (2015).
El 2008 fou condecorat amb la Legió d’Honor francesa. La seva obra ha merescut els premis Formentor (2014), el de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (2015) i el Nacional de Cultura del CoNCA (2016). L’any 2026 fou guardonat amb el Premio Nacional de les lletres espanyoles pel conjunt de la seva obra.
