Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé classes de cant de Concepció Callao a partir dels dotze anys. Guanyà un premi de cant de l’Ajuntament de Barcelona i el 1955 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Tolosa de Llenguadoc. Posteriorment amplià la seva formació a Itàlia amb Mercè Llopart i Adelaide Saraceni i debutà a València amb Il Trovatore. El 1957 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb Faust, i un any després hi cantà Les noces de Fígaro.
La seva important carrera internacional —centrada especialment en teatres d’Alemanya i Àustria, on fou membre de les companyies estables dels teatres d’òpera de Basilea, Wuppertal, Hamburg i Berlín Oriental—, la dugué, a més, a participar en diversos festivals, com el de Glyndebourne (on el 1964 cantà Idomeneo sota la direcció de J. Pritchard) o Ais de Provença, i a actuar en teatres com el Metropolitan de Nova York (1973). A més de l’òpera, destacà en el terreny de la música sacra, el lied i l’oratori. El 1974 cantà el Rèquiem de G. Verdi a Zúric sota la direcció de R. Kempe. El 1986 interpretà Aïda i estrenà Èdip i Jocasta de Josep Soler al Liceu. Cinc anys més tard tornà al teatre barceloní per fer el paper d’Electra en Idomeneo, de W.A. Mozart. Protagonitzà diversos enregistraments d’òperes i oratoris.
Impartí la docència al Conservatori de Vila-seca (Tarragonès), el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i a l’Escola d’Òpera de Sabadell.