L’entorn de comandes és la interfície més simple, tot i que també la menys agradable: l’usuari dóna instruccions per teclat en un llenguatge específic més proper al llenguatge de l’ordinador que al llenguatge natural, que seran interpretades i executades per la unitat funcional. L’entorn gràfic és el més utilitzat avui en dia i consta tant d’elements de maquinari com de programari. En aquest tipus d’entorn el diàleg entre l’usuari i la màquina guanya en naturalitat: no cal conèixer un llenguatge específic per a realitzar les comandes, moltes de les instruccions es realitzen de forma iconogràfica, el diàleg és interactiu, i sovint hi ha més d’una manera de demanar la mateixa cosa. Els elements bàsics de l’entorn gràfic d’usuari, des del punt de vista del maquinari, són una pantalla gràfica, un teclat i un ratolí. Sobre la pantalla apareixen les icones que activen les diverses funcionalitats o elements del sistema, i una o més barres de menús. L’ús del ratolí sobre les icones activa la funcionalitat desitjada, mentre que el seu ús sobre una barra de menús fa aparèixer diferents menús desplegables. Quan la funcionalitat demanada requereix l’aportació de paràmetres addicionals, apareix el que es coneix amb el nom de caixa de diàleg. Una caixa de diàleg és una finestra plena de controls i requadres de text que permet definir i introduir els paràmetres necessaris.
m
Electrònica i informàtica