La capital és Paraná. És formada per una plana amb petites elevacions (cuchillas). Les depressions entre les cuchillas constitueixen les conques dels diversos rius que es dirigeixen al riu Uruguai, al Paraná o a les conques interiors, la principal de les quals és la del Gualeguay. El clima és temperat, i les precipitacions oscil·len entre els 1 000 i els 1 200 mm. La vegetació és estèpica, amb bosc galeria. La població s’assenta vora els rius; es destaquen les ciutats de Paraná i Concordia. L’agricultura produeix cereals (arròs) i gira-sol, i també melca, lli i alfals. Al delta del Paraná és molt important la fructicultura i la producció de fusta. L’economia es basa, però, principalment, en la ramaderia (boví, oví, equí i porcí). El territori d’Entre Ríos fou habitat antigament per tribus charrúas, explotat el 1528 per Sebastiano Caboto, i fou colonitzat pel governador Hermandarias de Saavedra el 1635. Dependent del govern de Buenos Aires, al s XVIII tingué una gran prosperitat gràcies a la ramaderia. El 1811 la província es passà al federalisme i secundà els esforços separatistes de José Artigas a l’Uruguai; el 1820 es declarà república independent sota la direcció de Francisco Ramírez, i del 1853 al 1960 participà en les guerres federals contra Buenos Aires i lluità a favor de la Triple Aliança contra el Paraguai. El 1860 entrà a formar part de l’Argentina.