Entremont

Antic oppidum celta, a Provença, capital dels salis, l’origen del qual es remunta al s. III aC.

Rebé les influències dels grecs de Marsella i dels ligurs, i es dividia en dos barris, separats per un mur transversal: l’alt (de tipus residencial, amb cases hel·lenístiques) i el baix (de classes modestes). Destruït pels romans el 123 aC, hi resten ruïnes d’un santuari, on hom ha trobat escultures d’influència clàssica però que conserven la primitiva expressió feroç de les estàtues de menhir de què procedeixen. Hom el començà a excavar el 1946.