La causa principal de l’envelliment és el descens de la fecunditat, en especial si va acompanyada d’un descens efectiu de la mortalitat entre adults i vells. També pot donar lloc a un fort envelliment l’emigració, quasi sempre constituïda per joves de sexe masculí, amb la qual cosa no tan sols augmenta la proporció de vells per manca de joves, sinó que el desequilibri entre sexes a l’edat matrimonial fa baixar la nupcialitat i, conseqüentment, la natalitat i les perspectives de rejoveniment. El grau d’envelliment es coneix, bé pel percentatge de vells (a partir d’un 10% de vells hom pot parlar de població vella) o bé per l’índex de vellesa, que s’obté dividint el nombre de vells pel total de la població. Les poblacions europees envelliren sensiblement a partir de la revolució demogràfica, des del moment que la fecunditat començà a minvar. La recuperació parcial de la fecunditat els anys de postguerra (1945-50) donà lloc a un rejoveniment momentani, però poc temps després el procés d’envelliment continuà.
En l’àmbit mundial els països amb un major percentatge de població de més de 60 anys, el 2003, eren Mònaco (28,8%), el Japó (25,7%), Itàlia (25%), Grècia (23,6%), Suècia (22,6%), Bulgària (22,5%), San Marino (22,3%), Bèlgica (21,9%), Estònia (21,7%) i Letònia (21,7). Aquests percentatges contrasten amb els de països en vies de desenvolupament com ara els Emirats Àrabs (1,6%), Marshall (3,2%), Nauru (3,3%), Uganda (3,6%), Níger (3,6%), Costa de Marfil (3,6%), Benin (3,7%), Mauritània (3,8%), Malawi (3,8%) i Togo (3,9%).
El 2003 el percentatge de població entre 60 i 79 anys a Catalunya era de 17,4%, mentre que la població de més de 80 anys aplegava el 4,2% de la població total. Les comarques catalanes que tenien el percentatge més alt de població que supera els 65 anys eren el Pallars Jussà (28,7%), la Terra Alta (27,9%), el Priorat (27,4%), les Garrigues (26,8%) i el Berguedà (24,5%). Les comarques de l’Alt Camp, l’Alt Empordà, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Bages, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Barcelonès, la Conca de Barberà, la Garrotxa, el Montsià, la Noguera, Osona, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, el Pla de l’Estany, el Segrià, el Solsonès i l’Urgell tenien percentatges superiors a la mitjana de Catalunya.
A l’Estat espanyol els percentatges eren força similars, tot i que sensiblement més baixos —17,3% de persones d’entre 60 i 79 anys i 4,1% de gent de més de 80 anys—, al contrari que a la resta de països de la Unió Europea, on la població del primer grup representava el 18%, mentre que el segon grup era el 3,8% del total de la població. Com succeeix a totes les societats occidentals, aquest envelliment de la població origina nous problemes, com per exemple el manteniment del sistema de pensions per als jubilats, i la creació de serveis per a la gent gran (residències, teleassistència, centres socials, programes per a vacances, serveis mèdics, etc) que els assegurin una qualitat de vida digna.