Rebé aquest nom pel fet que els eolis, veïns dels aqueus, s’hi establiren (sXI aC) davant la invasió dels doris, que els expulsaren de Tessàlia cap al Peloponès i l’Àsia Menor. Fou una regió agrícola, de la qual es destacaren les ciutats de Cime, Esmirna i Mitilene. A partir del sIX aC l’Eòlia decaigué, en benefici de la Jònia, però esdevingué un important centre cultural i poètic. Formà part del regne de Pèrgam fins a l’annexió d’aquest a l’imperi Romà (133 aC).