Educat en l’escola pitagòrica, després del triomf del partit democràtic de Pelòpides expulsà els espartans de Cadmea, ciutadella de Tebes (379). Pel seu prestigi militar fou nomenat beotarca, i assegurà l’hegemonia tebana a la Grècia continental; derrotà els espartans a Leuctres (371), envaí el Peloponès i alliberà Messènia, l’Arcàdia i Argos del domini espartà. Acusat pels seus enemics, renuncià el comandament de l’exèrcit, fins que li fou confiat de nou davant la coalició d’Atenes i Esparta, temoroses del poder de Tebes. Epaminondes envaí novament el Peloponès i derrotà els espartans a Mantinea (362), però morí en el combat.