Transformà l’estoïcisme en una doctrina moral, capaç de dictar a l’home regles pràctiques de conducta sense pretendre de fonamentar-les teòricament. El seu ideal és de viure conforme a la natura: l’impassible és feliç, lliure, totpoderós i perfecte. Escriví Diatribaí (‘Dissertacions’) i un Enquiridió.