Fou cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional i intentà de formar un cos a part amb aquesta classe. El 1834 fou comandant d’un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona. El 1845 fou elegit per a representar Barcelona a la diputació provincial. Fou també senador. Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellà i la Saida. El seu fill Carles de Fortuny i de Sant-romà (Mataró, Maresme 1815 — ?) fou, per matrimoni (1837) amb Bernarda de Carpi, baró d’Esponellà.