Fundà un monestir a Eleuteròpolis, i el dirigí durant trenta anys. El 367 els bisbes de Xipre l’elegiren per a la seu de Salamina, metropolitana de l’illa. Molt erudit —com ho testimonien les seves obres (sobretot Ancoratus i Panarion), plenes de citacions d’escrits, perduts, d’altres autors—, però sense sentit crític, mostrà la seva intransigència en la lluita contra l’origenisme.