epifitisme

m

Ecologia

Relació interespecífica en què l’hostatger no és directament perjudicat per l’epífit, que es limita a utilitzar-lo com a suport.

Hom troba epífits a la majoria dels grups de vegetals autòtrofs. Són freqüents entre les molses i els líquens. Les falgueres, les orquídies i les bromeliàcies contenen moltes espècies epifítiques, que viuen damunt els arbres. Com que aquests epífits vasculars no poden aprofitar les reserves d’aigua del sòl, només troben condicions de vida a les àrees de clima molt humit, principalment a les selves pluvials de les terres intertropicals.