epimeria

f
Química

Transformació d’una substància original (a) en el seu epímer (c); (b), substància enolitzada

©

Fenomen pel qual un compost amb més d’un àtom de carboni asimètric perd selectivament un centre d’asimetria que tingui un à tom d’hidrogen i sigui adjacent a un grup carbonil, a través d’un procés d’enolització.

El resultat és la transformació parcial de la substància original a en el seu isòmer c , que hom anomena epímer  del primer compost.