episcopalisme

m
Cristianisme

Corrent teològic que accentua el paper de l’episcopat dins l’estructura eclesial.

Aquest corrent fou iniciat al s. XV, i hom el troba lligat al conciliarisme. Fou defensat pels bisbes hispànics a Trento, i al s. XVIII fou assumit pel febronianisme. Eventualment arraconat pel concili I del Vaticà en definir la supremacia del papa, l’episcopalisme tornà a ésser plantejat pel renaixement teològic del s. XX, i constitueix les arrels de la teologia de la col·legialitat.