L’equilibri psicològic o mental es caracteritza per l’absència d’excentricitats i per una coherència i estabilització fonamentals de la conducta personal. En el seu sentit dinàmic, entès com a procés més que no com a pur resultat, l’equilibri és un sistema de compensacions de les pertorbacions externes per mitjà de les activitats de l’individu; en la doctrina freudiana, l’equilibri brolla del fet que els somnis, les sublimacions, etc, compensen de les frustacions externes i repressions internes. Per a les teories de l’aprenentatge i del condicionament, l’equilibri, com a estabilització de les conductes, comporta alhora l’assimilació dels factors externs a uns esquemes determinats i l’acomodació d’aquests esquemes a les situacions concretes.
m
Psicologia