Aquest equilibri és degut al fet que el creixement demogràfic de cadascuna de les espècies integrants de l’ecosistema es veu limitat per l’existència d’altres espècies en competència amb ella per la conquesta de l’espai utilitzable, per la recerca dels aliments i per relacions de depredació. L’assoliment d’aquest estat d’equilibri només és possible quan les condicions fisicoquímiques de l’ecosistema són pràcticament constants, com en els fons marins, o bé quan durant molt de temps l’ecosistema no ha estat gens alterat per l’home o per la introducció de factors biològics nous. En tot cas, l’equilibri assolit és molt inestable, i qualsevol alteració de les condicions fisicoquímiques o biològiques de l’ecosistema, per petita que sigui, el destrueix. Això és el que passa normalment quan en un ecosistema determinat és introduïda una nova espècie, o bé quan hom hi introdueix canvis. En condicions naturals, el manteniment de l’equilibri biològic d’un ecosistema és degut a la seva capacitat d’autoregulació.
m
Ecologia