Es desenvolupà a partir de la pau de Westfàlia (1648), i es convertí en directriu del dret internacional en la pau d’Utrecht (1713). La pau de Viena (1815) regulà l’equilibri europeu durant el s. XIX; però a l’inici del s. XX, amb el sorgiment de nous estats i de potències no europees, aquest principi entrà en crisi, fins que ressorgí, després de la Segona Guerra Mundial, recolzat en el monopoli d’armes nuclears de què disposaven els dirigents de les dues coalicions (EUA i URSS). Bé que l’equilibri nuclear ha evitat l’enfrontament armat de les dues grans potències, la generalització de les armes nuclears ha provocat la necessitat d’establir un nou equilibri (conferències SALT, START, etc). Ara bé, la incorporació de fet de les guerres parcials (com la del Pròxim Orient) com a element important de l’equilibri fa trontollar el seu objectiu fonamental: el manteniment de la pau en el concert internacional.
m
Política