equinoïdeus

m
pl
Zoologia

Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos globulós o hemisfèric limitat per un dermatoesquelet de plaques mineralitzades i juxtaposades unides rígidament entre elles.

El cos és format per una cara plana, al centre de la qual hi ha la boca, i una cara convexa, a l’àpex de la qual s’obre l’anus. Al voltant d’aquestes obertures hi ha una zona membranosa, anomenada periprocte la que envolta l’anus, i perístoma, la de la boca. Les plaques que envolten el periprocte formen el calze, que comprèn cinc plaques basals o genitals i cinc plaques radials. A les plaques basals s’obren els orificis genitals; una d’aquestes plaques és la madrepòrica. La corona és formada per cinc sèries de dobles plaques ambulacrals que alternen amb cinc dobles sèries de plaques interambulacrals. L’epidermis és ciliada, excepte en els punts exposats als fregaments. Sobre les plaques de l’exoesquelet s’articulen, en tubercles mamil·lars, les pues mòbils, que serveixen com a sistema locomotor i com a òrgan de defensa. També s’articulen sobre les plaques els esferidis i els pedicel·laris; aquests darrers són al voltant de la boca, la qual presenta un aparell mandibular complex, anomenat llanterna d’Aristòtil. L’intestí dóna dues voltes en sentit equatorial i acaba a l’anus: a més, és proveït d’un intestí accessori o sifó. L’aparell ambulacral comença a la placa madrepòrica i comprèn el conducte hidròfor, el conducte circular i els conductes radials. Les gònades són interradials i s’obren als orificis genitals de les plaques basals. El desenvolupament passa per una fase larval planctònica anomenada equinoplúteus. Alguns ordres són corrents a les costes dels Països Catalans.