erbi

Er (simb.)

m
Química

Metall de la sèrie dels lantànids, de color gris fosc, que actua amb valència 3.

És una mescla de sis núclids naturals, 162 (0,1%), 164 (1,5%), 166 (32,9%), 167 (24,4%), 168 (26,9%) i 170 (14,2%). Hom en coneix sis núclids artificials, 160, 161, 163, 165, 169 i 171. El 1842 fou descobert per C.G.Mosander a l’erbita, mineral que fou trobat a Ytterby (Suècia). D’altres minerals que el contenen són la gadolinita i la iterbita. Els mètodes d’extracció dels metalls rars, sobretot en presència de niobi o de tàntal, són d’una gran complexitat, i la separació dels lantànids, ateses llurs analogies químiques i físiques, constitueix un dels problemes més difícils de la química mineral. Les propietats magnètiques de l’erbi són molt particulars, i les mecàniques, poc conegudes. Té aplicacions en la indústria nuclear, en la metal·lúrgica i en la de colorants.

Propietats físiques de l'erbi

Er
nombre atòmic 68
pes atòmic 167,26
estructura electrònica [Ke]4f125d06s2
estat d’oxidació +3
densitat 9,05 g/ml
punt de fusió 1522 ºC
punt d’ebullició 2510 ºC
radi iòpnic (Er +3) 0,881 Å
potencial d’ionització 6,08 eV