És una mescla de sis núclids naturals, 162 (0,1%), 164 (1,5%), 166 (32,9%), 167 (24,4%), 168 (26,9%) i 170 (14,2%). Hom en coneix sis núclids artificials, 160, 161, 163, 165, 169 i 171. El 1842 fou descobert per C.G. Mosander a l’erbita, mineral que fou trobat a Ytterby (Suècia). D’altres minerals que el contenen són la gadolinita i la iterbita. Els mètodes d’extracció dels metalls rars, sobretot en presència de niobi o de tàntal, són d’una gran complexitat, i la separació dels lantànids, ateses llurs analogies químiques i físiques, constitueix un dels problemes més difícils de la química mineral. Les propietats magnètiques de l’erbi són molt particulars, i les mecàniques, poc conegudes. Té aplicacions en la indústria nuclear, en la metal·lúrgica i en la de colorants.
Propietats físiques de l’erbi
| Er | |
| nombre atòmic | 68 |
| pes atòmic | 167,26 |
| estructura electrònica | [Ke]4f125d06s2 |
| estat d’oxidació | +3 |
| densitat | 9,05 g/ml |
| punt de fusió | 1522 ºC |
| punt d’ebullició | 2510 ºC |
| radi iòpnic (Er +3) | 0,881 Å |
| potencial d’ionització | 6,08 eV |