En les parts de depressió la sorra té menys gruix i sovint hi aflora la roca subjacent. La vegetació de l’erg és escassa, de matolls xeròfits i espècies com el drinn (Aristida pungens) que es troben als vessants i a les parts més baixes. Els principals ergs del Sàhara són el Gran Erg Occidental, al peu de l’Atles, i el Gran Erg Oriental, que arriba fins als límits de Tunísia.
m
Geomorfologia