Aquest terme fou introduït el 1897 per C. Garnier per a designar una porció del citoplasma (de les cèl·lules glandulars del pàncrees) fortament basòfil amb una estructura fibril·lar o estratificada i un paper important en el fenomen de la secreció. L’aparició del microscopi electrònic produí el seu redescobriment; hom veié que es presentava en nombrosos tipus de cèl·lules en forma de sacs apilats amb molts de ribosomes a les parets. Les cèl·lules que el tenen més patent (hepàtiques, nervioses, intestinals, de meristemes vegetals, etc) sintetitzen activament proteïnes, per la qual cosa hom indicà que una de llurs possibles funcions és la de deixar passar i conduir les proteïnes (formades per ribosomes) a través de les membranes ergastoplasmàtiques. No hi ha un límit clar entre l’ergastoplasma en sentit estricte i el reticle endoplasmàtic rugós, perquè l’ergastoplasma pot ésser considerat com una hipertròfia d’aquest reticle.
m
Biologia