Erie

Llac de l’Amèrica del Nord, entre els EUA i Canadà.

És el més meridional dels Grans Llacs i el quart per la seva extensió. Situat a 174 m d’altitud entre l’Huron, amb el qual es comunica pel riu Detroit, i l’Ontario, comunicat mitjançant el Niàgara. Allargat uns 388 km en direcció SW-NE, té entre 45 km i 90 km d’ample. És d’origen glacial. És emplaçat en les argiles, gresos i dolomites del cantell de l’escut canadenc. Té una profunditat màxima de 64 m i és l’únic dels Grans Llacs el fons del qual és pel damunt del nivell de la mar. És glaçat durant 140 dies de desembre a març; té aigües altes a la primavera i a l’estiu, malgrat que les variacions de nivell no superen els 60 cm. Fou descobert el 1669 per Louis Jolliet. El comerç hi tingué els seus inicis el 1825, amb l’obertura del primer canal del New York State Barge Canal, el de Hudson, que el comunica amb l’Atlàntic. És comunicat també per canal amb l’Ohio i l’Ontario. El comerç és principalment de cereals (blat de moro) i de minerals (ferro, coure i carbó). A les seves vores, s’hi troben els nuclis industrials de Buffalo, Cleveland, Erie i Toledo (siderúrgia i indústries metal·lúrgiques i químiques).