eríops

Eryops sp (nc.)

m
Paleontologia

Gènere d’amfibis, de l’ordre dels raquítoms, que apareix en el Carbonífer, caracteritzat per la seva gran llargada (1,80 m) i perquè tenia l’aspecte semblant al d’un caiman.

El cap era massís, pla i ample, i tant a les mandíbules com a la volta bucal tenia moltes dents. El tronc era gros i deprimit, la cua curta però ampla a la base i acabada en una punta afilada. Els membres eren curts, però grossos i molt forts. Tenien el cos recobert per unes plaques òssies com una cuirassa incompleta. Hom creu que visqueren sempre dins l’aigua, bé que devien fer incursions a les vores per alimentar-se, semblants a les que fan els actuals cocodrils.