Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són d’hàbit prismàtic, allargats segons l’eix c; també presenten sovint les cares estriades paral·lelament a l’eix c. Té una duresa 1,5-2,5 i una densitat 3,06. És de color vermell, més pàl·lid a mesura que augmenta el contingut en níquel, i arriba al color gris o blanc quan la quantitat d’aquest metall és superior a la de cobalt. És un mineral secundari, format per l’oxidació dels arsenurs de cobalt i níquel. Sovint hom el troba recobrint amb una capa polsosa els minerals primaris, i per això s’ha fet popular el terme de flors de cobalt o flors de níquel.
f
Mineralogia i petrografia