Són erms les superfícies de roca nua o els paratges molt carstificats, on el sòl ha pràcticament desaparegut i les plantes són quasi inexistents. Hi ha un altre tipus d’erm, que és aquell que no produeix perquè l’home l’ha abandonat; la seva existència és, però, molt efímera en les regions humides, car, en el conjunt de la dinàmica del paisatge, aquests erms o tornaran a ésser conreats o passaran, a través de diferents estadis d’evolució, al paisatge clímax corresponent. A causa de l’actual abandonament de l’agricultura en el món de la civilització industrial, apareixen importants àrees ermes d’aquest segon tipus; de vegades es tracta de sectors molt apartats, de terres de mala qualitat o de conreu difícil, però altres cops es tracta de terres situades prop de les grans ciutats, de fàcil accés i de molt bona qualitat. Aquests constitueixen els denominats, segons Hartke, erms socials, la constitució dels quals és deguda a l’abandonament del conreu a canvi d’un treball urbà més ben remunerat. La permanència d’aquests erms serà també curta, car aviat seran convertits en solars urbans.
m
Geografia agrària