És famós per la seva activa participació (1029-81) al scriptorium de la catedral de Vic. Tenia el càrrec de formar els clergues joves i era notari de la catedral. Es conserven molts documents redactats per ell, entre els quals la famosa acta de consagració de la catedral de Vic (1038), així com molts manuscrits escrits de la seva mà i sota de la seva ordenació, com el sacramentari del bisbe Oliba, un tractat De poenitentia, atribuït a Isidor de Sevilla (1056), un còdex amb fragments patrístics (1061), un exemplar de la Vita canonica (1064), el Liber Paralipomenon. Llegà diversos manuscrits al seu nebot Guillem Ramon, jutge, sagristà i cabiscol de Vic i endegador de l’abadia d’Àger, amb l’encàrrec que, mort ell, passessin a la canònica de Vic.