Era fill d’Ermengol III. Portà la línia fronterera del comtat, en un primer moment, fins a Agramunt i Barbens, i, en una segona ofensiva, probablement l’any 1078, ocupà tota la ribera del Sió i la plana del Mascançà al nord i al sud, respectivament, de la serra d’Almenara. La fortificació i el repoblament d’aquesta zona representaren un pas important en la conquesta de les terres de migdia atribuïdes als comtes d’Urgell, a la vegada que obriren noves possibilitats de penetració vers Balaguer i la seva comarca.
En la crisi suscitada al comtat de Barcelona per l’assassinat de Ramon Berenguer II, feu costat a Berenguer Ramon II el Fratricida, de qui era amic i amb el qual col·laborà en diverses empreses. Amb tot, en el conflicte d’aquest amb el Cid, seguí una política independent. Morí en la reeixida expugnació del castell de Gerb.
La seva filla Sança fou casada vers el 1067 amb el comte Hug II d’Empúries.