Sorgí de l’agrupament en una sola institució de diversos grups d’ermitans que escolliren la regla de sant Agustí en oposició a la regla, més contemplativa, de sant Benet. Després d’un període difícil, l’orde agafà volada i en el seu si el constant neguit de reforma féu sorgir d’altres congregacions menors. El punt àlgid de la seva expansió fou al final del s XVIII. És una religió clerical, presidida per un prior general no vitalici i aconsellat pels assistents que representen les zones respectives; els provincials, elegits pel capítol de la pròpia província, són també temporals. L’orde es dedica als diversos camps pastorals. Pels volts del 1400 el papa Bonifaci IX concedí als ermitans poder fundar monestirs femenins i reorganitzar els que ja practicaven la regla de sant Agustí. Als Països Catalans, hi ha convents d’ermitans a Barcelona, Calella, Palma, València; femenins d’ermitanes a Barcelona, Bocairent, Palma, Oriola, Sant Mateu del Maestrat, Ulldecona i València.
f
m
Cristianisme